El 18 d'Abril de 1756, Diumenge de Pasqua de Resurrecció, desembarcaren a la platja de Santandria dotze mil soldats francesos sota el comandament del mariscal de França duc de Richelieau, i transportats en una poderosa flota conduïda per l'almirall marquès de la Galissonière.

L'expedició militar va concloure amb l'assetjament del castell de Sant Felip i la capitulació dels britànics, signada el 29 de juny del mateix any.

L' idea d'agrupar els nombrosos llocs disseminats al sud-est de l'illa i el frustrat intent d'allunyar l'arraval del castell de Sant Felip al port de Maó, propiciaren el naixement d'un nou nucli urbà durant la breu dominació francesa (1756-1763).

L'inici de les obres de construcció de l'església al 1761 va posar fi a un contenciós, que havia durat uns quants anys, entre l'Administració francesa i els propietaris rurals que reclamaven els seus drets sobre la garriga de Binifadet, lloc elegit per edificar el nou temple, que es va posar sota l'advocació del sant Lluís IX, rei de França.

El 8 de gener de 1762, la Cort francesa autoritzava al governador de l'illa, comte de Lannion, la parcel·lació dels terrenys adjacents al temple per a la construcció de vivendes, amb la qual cosa es satisfeia la petició dels habitants de la zona. L'intendent Antoine de Causan dibuixà el plànol del futur poble, que presenta un traçat ortogonal propi de la concepció urbanística de l'època, i fins i tot fixà els noms dels carrers, alguns dels quals encara perduren com a record de la fundació francesa del poble de Sant Lluís.

Hyacinthe Gaétan de Lannion era tinent general dels Reials Exèrcits i governador de l'illa , on va morir el 2 d'octubre de 1762 als 43 anys, essent enterrat a l'església de Santa Maria, a Maó.

Els francesos, no obstant, no pogueren veure acabada la seva obra ja que el 1763 van haver de lliurar l'illa als britànics, en virtut del Tractat de París.

Desde la seva fundació Sant Lluís havia estat unit administrativament a Maó, llevat dels tres períodes constitucionals del segle XIX. Però no va ser fins el 7 de juny de 1904, durant el regnat d'Alfons XIII, que la Diputació Provincial prengué l'acord de segregar el poble de Sant Lluis i els seus llogarets. Dos mesos després, el 7 d'agost de 1904, es constituïa el nou ajuntament i era elegit batlle Pere Tudurí.